L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica. L'emoció és matèria d'estudi de la psicologia, neurociència i, més recentment, de la intel·ligència artificial.




POR:
Anticipació a una amenaça o perill (real o imaginari) que produeix ansietat, incertesa, inseguretat.
SORPRESA:
Sobresalt, sorpresa, desconcert.
És molt transitòria i ens permet una aproximació cognitiva per saber què està passant.
La por és necessària, ja que ens serveix per apartar-nos d’un perill i actuar amb precaució.
AVERSIÓ:
Disgust o fàstic cap aquell que tenim davant.
IRA:
Ràbia, enuig que apareix quan les coses no surten com volem o ens sentim amenaçats per alguna cosa o algú.
ALEGRIA:
Sensació de benestar i seguretat que sentim quan aconseguim algun desig o veiem complerta alguna il·lusió.
TRISTESA:
Pena, solitud, pessimisme davant la pèrdua d’alguna cosa important o quan ens han decebut.
La funció de la tristesa és la de demanar ajuda. Ens motiva cap a una nova reintegració personal.
Ens ajuda a orientar-nos, a sa- ber què fer, davant una situació nova.
Ens produeix rebuig i solem allunyar-nos-en.
És adaptatiu quan impulsa a fer alguna cosa per resoldre un problema o canviar una situa- ció difícil. Pot comportar risc d’inadaptació quan s’expressa de manera inadequada.
Ens indueix cap a la reproducció (desitgem reproduir aquell succés que ens fa sentir bé).
Com es pot desenvolupar l’educació emocional als nens?
Abans de començar a desenvolupar estratègies d’aprenentatge de les diferents habilitats emocionals és necessari destacar alguns aspectes generals que resul- ten de vital importància emocional:
* Els nens s’aniran formant en la maduresa emocional a mesura que els adults els ensenyin i practiquin amb ells. Aquestes habilitats es poden aprendre aprofitant cada moment quotidià a la llar o a l’aula. * Ensenyar a controlar les emocions és diferent de reprimir-les. És important que el nen aprengui a expressar-les d’acord amb el moment, la situació i les persones presents. * Reforçar la idea que totes les emocions són necessàries. No existeixen emo- cions bones o dolentes. * Transmetre al nen que tots podem aprendre moltes coses que ens ajuden a guiar i expressar les nostres emocions. Sempre tenim la possibilitat de triar. Triarem què fer amb l’enuig o amb la pena, podem cridar i colpejar co- ses o buscar altres formes de descarregar l’enuig que no ens danyin ni a nosaltres ni els altres. * Aclarir que no podem evitar les emocions. A vegades, davant emocions que ens produeixen malestar com l’enuig, la por o la tristesa, intentem fer qual- sevol cosa per deixar de sentir-les. Fins i tot els adults ho fan. Però això no funciona! * Tots tenim dret als nostres sentiments, fins i tot els de temor.
Què és la intel·ligència emocional?
La intel·ligència emocional aporta un nou marc per educar la capacitat d’adaptació social i emocional de les persones. Seria el conjunt d’habilitats que serveixen per expressar i controlar els sentiments de manera adequada. Aquestes habilitats poden ser desenvolupades per mitjà de l’aprenentatge i l’experiència quotidiana.
Les quatre habilitats bàsiques
per a un control emocional adequat:
1. PERCEPCIÓ, AVALUACIÓ I EXPRESSIÓ DE LES EMOCIONS.
Aquesta habilitat es refereix al grau en què les persones són capaces d’identificar les seves emocions, així com els estats i sensacions fisiològiques i cognitives que comporten. A més, implica la capacitat per expressar adequadament els sentiments i les necessitats que hi estan associades en el moment oportú i de manera correcta.
2. ASSIMILACIÓ O FACILITACIÓ EMOCIONAL. Implica l’habilitat per tenir en compte els sentiments quan realitzem un procés de presa de decisions. Les emocions serveixen per modelar i millorar un pensament al dirigir la nostra atenció cap a la informació significativa, i poden facilitar el canvi de perspectiva i la consideració de nous punts de vista.
3. COMPRENSIÓ I ANÀLISI DE LES EMOCIONS. Implica saber eti- quetar les emocions i reconèixer en quina categoria s’agrupen els sentiments, així com conèixer les causes que les generen i les conseqüències futures de les nostres accions.
4. REGULACIÓ EMOCIONAL. Suposa la regulació conscient de les emo- cions. Inclouria la capacitat per estar obert als sentiments, tant positius com negatius. A més, comprendria l’habilitat per regular les emocions moderant les negatives i intensificant les positives sense reprimir ni exagerar la informació que comuniquen.