Alegria: La paraula alegria deriva del llatí ALICER o alecris. És un sentiment grat i viu que sol manifestar-se amb signes exteriors. Paraules, gestos o actes amb què s'expressa el goig. L'alegria és una de les emocions que experimenta l'ésser humà en la vida. És un estat interior, fresc i lluminós, generador de benestar general, alts nivells d'energia, i una poderosa disposició. L'alegria és un sentiment o valor, l'acció constructiva, que pot ser percebuda en tota persona, sent així que qui l'experimenta, la revela en la seva aparença, llenguatge, decisions i actes. La tristesa és el sentiment o emoció contrària. També es pot definir com l'estat d'ànim més confortable pel qual es pot passar. La tristesa juga aquí un paper, ja que sense ella no es podria sentir alegria, i segons estudis mèdics, l'alegria ajuda a la millora de la salut. L'alegria també per a molts es simbolitza amb el color cian o groc, aquest també es compara amb optimisme o plaer. Generalment està originada per un sentiment plaent o per la relació amb alguna persona o cosa que manifesta aquest tipus d'emoció i que ens la contagia vivint-gairebé com a pròpia, pot ser producte de la diversió o l'entreteniment. Resultat d'imatge d'alegria

Per: La por o temor és una emoció caracteritzada per una intensa sensació desagradable provocada per la percepció d'un perill, real o suposat, present, futur o fins i tot passat. És una emoció primària que es deriva de l'aversió natural al risc o l'amenaça, i es manifesta en tots els animals, el que inclou l'ésser humà. La màxima expressió de la por és el terror. A més la por està relacionat amb l'ansietat. Hi por real quan la seva dimensió està en correspondència amb la dimensió de l'amenaça. Hi por neuròtic quan la intensitat de l'atac de por no té cap relació amb el perill. Tots dos, por real i por neuròtic, van ser termes definits per Sigmund Freud en la seva teoria de la por. En l'actualitat hi ha dos conceptes diferents sobre la por, que corresponen a les dues grans teories psicològiques que tenim: el conductisme i la psicologia profunda. Segons el concepte conductista la por és una cosa après. El model de la psicologia profunda és completament diferent. En aquest cas, la por existent correspon a un conflicte bàsic inconscient i no resolt, al qual fa referència.

Ràbia: La ràbia és una malaltia zoonòtica viral, de tipus aguda i infecciosa. És causada per un Rhabdoviridae que ataca el sistema nerviós central, cursant una encefalitis amb una letalitat propera al 100%.

El virus de la ràbia pertany a la família Rhabdoviridae, gènere Lyssavirus tipus 1, té forma de bala o bastonet i mesura entre 130 i 240 per entre 65 i 80 nm. Aquest virus consta d'una sola cadena d'ARN. El seu embolcall està constituïda per una capa de lípids la superfície conté cinc proteïnes estructurals: la G (Glico proteïna) que alterna amb proteïnes M1 i M2 (proteïnes matriu); en la nucleocàpside es troben les proteïnes N (nucleoproteína), NS (nucleocàpside) i L (transcriptasa). La glicoproteïna és el major component antigènic, responsable de la formació d'anticossos neutralitzants que són els que confereixen immunitat. Tanmateix, és possible que participin altres mecanismes en la protecció contra la malaltia.

El virus de la ràbia es troba difós en tot el planeta i ataca a mamífers, tant domèstics com salvatges, incloent també l'ésser humà. Es troba a la saliva i en les secrecions dels animals infectats i s'inocula a l'humà quan animals infectats l'ataquen i provoquen en l'humà alguna lesió per mossegada. A més el virus pot ser transfós també quan un individu que té algun tall a la pell (via d'entrada del virus) té contacte amb les secrecions salivals d'un animal infectat.

Sorpresa: orpresa és un estat d'alteració emocional, resultat d'un esdeveniment inesperat o imprevist. És una de les sis emocions bàsiques identificades per Paul Ekman i Wallace V. Friesen en el seu llibre de 1975 Unmasking the Face1 (Desemmascarant la cara). Pot tenir qualsevol valència, és a dir, que pot ser neutral, agradable, o desagradable. En conseqüència, alguns especialistes no categoritzen la sorpresa a si mateixa com una emoció.

Tristesa: La tristesa és una de les sis emocions bàsiques (no natals) de l'ésser humà segons Paul Ekman, juntament amb la por, la ira, el fàstic, la felicidady la sorpresa. És una classe de dolor emocional o estat afectiu provocat per un decaïment espiritual i expressat sovint mitjançant el plor, la cara abatut, la manca de gana, la lassitud etc. Sovint ens sentim tristos quan les nostres expectatives no es veuen complides o quan les circumstàncies de la vida són més doloroses que alegres. El sentiment oposat és l'alegria.