Siguès feliç

Siguès feliç

        1. Explica com ha anat el teu cap de setmana. Comença per explicar el divendres horabaixa, el dissabte i el diumenge. Mínim 20 línies.
Bé, amb uns amics varem anar a donar una volta per el poble, despres de jugar un par de millars i uns dardos, decidirem anar a Palma a veure una pelicula, en cuan varem arribar al cine, no em vaig a donar de que hi estaba la porta tancada, i em pegué un cop en el cap que casi me chap el cap.
En la sala de cine, un amic volia anar al baño, i, com no té molta coordinció li va tirar les palomites a un chico que hi habia debora nostra, despres de discutir casi mitja pelicula, li varem pagar les palomites.
Al sortir, varem tenir la mala sort de trobarnos al mateix noi, i no ens paraba de mirar malament, es va acercar, i amb tot el valor del món ens va dir: "esta es la guardo". Per unes palomites de un euro cincuanta, en aqueix moment em vaig començzar a riure, i em diu "te voy a denunciar" i es va anar.
Ens varem començar a riure tots com locos.
De volta a casa, en el bus, cadasqun es va vaixar a la seva parada correspondent, yo i un altre ens baixaben en la colonia de sant jordi, peró, el meu amic es va quedar dormit, vaig decidir no aixicarli,
despres de unes hores em crida, i em diu "tio, no se donde estoy, por que no me haz despertado cabr**"  em comença a riure una altra vegada, i al dia seguent el meu amic va tornar a la colonia, i enfadat, va venir a ca meva, i em va començar a dir de tot per no despertarlo.
El diumengue va ser un dia tranquil.

La descripción

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011

La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:

• Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
• Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
• Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.

Recuerda que una buena descripción exige:

• Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
• Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
• Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.

Gira-sol: brillant, verd luminós   Prad: gros, espaciós
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.

Cielo azul, zapatillas duras, amarillo brillante, sorprendente increible, gusanos pequeños.

3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:

El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.

¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?no . Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas. 

No hice los deberes.. y...  el maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.

a de març 21, 2018 Cap comentari:

Setmana Santa

Setmana Santa

                 1. Explica el que tens pensat fer aquesta setmana santa. Segueixes alguna tradició?
Estar amb amics. No segueix ninguna tradició.

Poesia i crisi

Poesia i crisi

Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

(Carlos Gargallo)

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

Dar la cara

(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? De la esperança.  En quina persona estan escrits? Tercera persona. Tracten un tema d'actualitat? Si

2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.

3. Són positius o negatius? Per què? Positius

a de març 26, 2018 Cap comentari:

Sinònims i antònims

Sinònims i antònims

Lèxic - Els sinònims i els antònims

1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:

Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat(Premis) amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga(dona)  la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa(poca) investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix(Desfer) la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats(problemes)  en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època(edat)  de la industrialització, en què s’observa(mirar) el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

2.  Escriu els antònims de les paraules següents:

       Vendre/anar, minvar/, arronsar, desconnectar, empitjorar, netejar, desanimar, oblidar, aprimar, descosir, encendre, treure, demanar, perdre, unir, disminuir, embravir, sortir, escalfar, aclarir, baixar, vestir, comunicar, negar, endarrerir


 3. Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.

Entrada lliure

Entrada lliure

   Fes una entrada lliure

Máquina electrónica capaz de almacenar información y tratarla automáticamente mediante operaciones matemáticas y lógicas controladas por programas informáticos.

Love

Love

Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar

A la ben casada, només el seu marit li agrada

A marit gelós, la dona maca

A qui diu no, no el casen

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

Abans que et cases, mira el que fas

Afortunat en el joc, dissortat en amors

Al cor de les persones, ningú no hi entra

Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés

Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors

El cielo es un lugar en la tierra contigo al lado. Eddie Rodolfo López

Reportatge

Reportatge

                    Cerca informació sobre el que és un reportatge. Quina diferència hi ha amb una crònica? Argumenta la teva resposta. 

Un reportatge escrit és un gènere periodístic basat en el testimoni directe de fets i situacions que explica amb paraules i des d'una perspectiva actual, històries viscudes per persones i les relaciona amb el seu context. El reportatge televisiu és testimoni d'accions espontànies, que explica històries amb paraules, imatges i sons.

Crónica es la denominación de un género literario incluido en la historiografía, que consiste en la recopilación de hechos históricos narrados en orden cronológico. La palabra viene del latín chronica, que a su vez se deriva del griego kronika biblios, es decir, libros que siguen el orden del tiempo.

Un roportatge es mes interesant, desde el meu punt de vista

L'Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina

     1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.

     2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.

    Miguel Costa y Llobera (Pollensa, Mallorca; 1854 – Palma de Mallorca; 1922) fue un poeta y sacerdote español nacido en Pollensa en 1854. Hijo de una familia de propietarios rurales, huérfano de madre a los 11 años, creció muy influido por un tío suyo, médico de Pollensa, que le descubrió el paisaje local y el interés por los clásicos.

Estudió en el Instituto Balear y fue miembro de la Congregación Mariana de Montesión en Palma de Mallorca. Fue discípulo de Joseph Lluis Pons y Gallarza y compañero de Joan Alcover y Antonio Maura; aunque fueran Joan Rosselló de Son Fortesa y Juan Luis Estelrich, compañeros de internado, los que lo influyeron de verdad.

Su poesía es principalmente de carácter clásico, regional y religioso. También fue cantor del paisaje, de la historia y de la cultura popular de Mallorca. Junto a Joan Alcover i Maspons fueron los pioneros del movimiento literario conocido como la escola mallorquina.

El año 1902 fue investido con el título de Mestre en Gai Saber, al ganar tres premios ordinarios de los Juegos Florales.

Es considerado como uno de los máximos representantes de la poesía catalana de todos los tiempos.^{[cita requerida]}

Murió en Palma de Mallorca en 1922.

• Poesies (1885) 

   Joan Alcover y Maspons (Mallorca 1854 - 1926) fue un poeta, ensayista y político español.

Fue discípulo de Josep Lluís Pons y Gallarza y condiscípulo de Miguel Costa y Llobera, Antonio Maura y otros autores pertenecientes a la denominada Escuela Mallorquina.

En 1909 fue proclamado Mestre en Gai Saber y en 1919 obtuvo el Premio Fastenrath. En 1951 se publicó póstumamente un volumen de sus Obras Completas.

Varias de sus poesías han sido traducidas a diversas lenguas, además de servir de base para obras musicales, como La Balanguera, con música de Amadeo Vives, que ha sido interpretada y editada, entre otros, por Maria del Mar Bonet, otra cantante Mallorquina, Els Ocults, Ximbomba Atòmica, Chenoa, etc.

• La Balanguera (Himno oficial de Mallorca).  

Illes Balears

Illes Balears

 

      1. Cerca un mapa de les Illes Balears i el penges al teu blog. Fes un comentari general dels diferents pobles i municipis.
 Tot els pobles de les Illes son molt bonics, per exemple La colonia de Sant Jordi, Portocristo, y capdepera




      2. Fes una relació dels seus torrents i dels embassaments també

Varietat estàndard

Varietat estàndard

   1. Cerca informació sobre la varietat estàndard i posa exemples.

Una lengua estándar, estándar lingüístico o variedad estándar (concepto que no debe ser confundido con los de norma lingüística, lengua escrita o lengua literaria¹​) es una variedad ampliamente difundida, y en general entendida por todos los hablantes de la lengua, frecuentemente es la forma usada en la educación formal y la más usada ampliamente por los medios de comunicación. En muchos casos, aunque no siempre, la forma estándar puede ser una lengua planificada a partir del diasistema de una lengua, con el objeto de obtener un modelo de lengua unitario para la enseñanza, los usos oficiales y los usos escritos y formales, que a su vez permita cohesionar política y socialmente el territorio donde es oficial.

El proceso de estandarización está incluido en la parte de la política lingüística relativa a la modelación formal de una lengua, a la adscripción de un estatus jurídico y administrativo, y al fomento de su adquisición, conocido en sociolingüística como planificación lingüística.²​

Registres

Registres

    1. Cerca informació sobre els registres i fes un resum amb tot el que trobis. Posa exemples.

El registre lingüístic^[1] o varietat diafàsica és una varietat de llenguatge emprada en funció de la situació d'ús o de context. Va estretament lligada a la precisió lèxica i es detecta segons la relació que tenen l'emissor i el receptor.

Se'n poden distingir principalment cinc, que s'agrupen en dos grans grups, els formals i els informals.

Els registres formals s'adeqüen a la normativa i són propis de situacions comunicatives distants o compromeses: són el registre literari, el científico-tècnic i l'estàndard. Els registres informals no sempre s'adeqüen a la normativa i són propis de situacions comunicatives properes o no compromeses: són el registre col·loquial i el vulgar.

a) El registre literari és el propi de la literatura. És un registre culte que normalment inclou mots poc corrents, mots que hom considera cultes, i, en alguns casos, també mots dialectals.

b) El registre científico-tècnic és el propi de la ciència i la tecnologia. Normalment inclou mots poc corrents, propis del camp de la ciència o la tecnologia que hom tracta, i en general fuig dels trets dialectals.

c) El registre estàndard també s'adequa a la normativa, però fuig tant dels trets dialectals com de mots poc corrents o d'altres de propis del registre científic i tècnic, de tal manera que pot ser entès per la majoria de parlants.

d) El registre col·loquial és el propi dels usos informals, amb la inclusió de trets dialectals, així com d'altres de considerats incorrectes, però fugint del paraules i expressions que hom considera malsonants o grolleres.

e) El registre vulgar és també propi dels usos informals, però amb una total manca de refinament, amb la possibilitat d'incloure no només paraules i expressions considerades incorrectes, sinó també de malsonants o grolleres.