Dialectologia

Dialectologia

 1. Cerca un mapa on estiguin separats els diferents dialectes, els de català oriental i els del català occidental. Comenta'l.

Nord-occidental[modifica | modifica el codi]

/Un home només tinie dos fills. Lo més djove li va di a sun pare: "Ia és horE que siga'l meu propi amo i que tinguE dinés (cèntims): fa faltE que me'n puguE'nar a vere món. Repartixi los seus béns i doni'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va di lo pare, "com vulgos, ets dolén i siràs castigat". I després va aurí un caixó, va partí'ls seus béns i'n va fe dos parts. Uns dies després, lo dolén se'n va'nà del poble mol contén i sense di adéu a dingú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i va'ribà a unE gran ciutat on se va gastà tots los dinés/ (cèntims).^[3]

/Un home només tinie dos fills. Lo més jove li va dí a son pare: "Ja és l'horE que siga'l meu propi amo i que tinguE quartos (cèntims): fa faltE que me'n puguE'nar a vere món. Repartixi los seus béns i doni'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va di lo pare, "com vulgos, ets dolén i siràs castigat". I després va aubrí un caixó, va partí'ls seus béns i'n va fe dues parts. Uns dies després, lo dolén se'n va'nà del poble mol contén i sense di adéu a ningú. Va travessar moltes terres fermes, mols boscos i mols rius, i va'rribà a unE gran ciutat on se va gastà tots los quartos/ (cèntims).

Nord-occidental (la Seu d'Urgell)[modifica | modifica el codi]

/Un home només tenie dos fills. El més jove li va di al seu pare "Ja és hora que sigui el meu propi amo i que tingui dinés (cèntims): fa falta que me'n pugui ana a veure món. Reparteix els teus béns i dona'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va di el pare, "com vulguis, ets dolén i seràs castigat". I després va obrir un calaix, va partí els seus béns i en va fe dos parts. Uns dies després, el dolén se'n va'nà del poble mol contén i sense di adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i va'rribà a una gran ciutat on es va gastà tots els dinés/ (cèntims).^{[cal citació]}

Valencià de transició / tortosí[modifica | modifica el codi]

/Un home domés tenia dos fills. Lo més djobe li va dí a son pare: "Ia (é)s hora (de) que sigue lo meu propi amo i (de) que tingue dinés: cal que puguigue anar-me'n a vore món. Partiu los vostres béns i doneu-me lo que me toca". "Ai, fill meu", li va dí lo pare, "com vulgues, ets(eres) dolén(t) i siràs castigat". I después va aurí un calaix, va partí los seus béns i va fer-ne dos par(t)s. Uns dies después, lo dolén(t) se'n va anà del poble mol(t) ufà i sense dí adéu a dingú. Va trabessà moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i va arribá a una gran ciutat a (w)on se va gastà to(ts) los dinés/.

Valencià castellonenc (Castelló de la Plana)[modifica | modifica el codi]

/Un home només tenia dos fills. El més jove li va dir a son pare: "Ia's hora que siga'l meu propi amo i que tinga dinés: és precís que me'n vaja a vore món. Partisca la seua herència i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", li va dir son pare, "com vulgues, eres roín i hu penaràs". I en acaván va obrir un caisó [calais], va dividir tot lo que tenia i li'n va donar dos partx. Uns dies después, el fill roïn se'n va 'nar [anar] del poble mol contén i sense dir adios a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mol(s) rius, i va 'rivar [arribar] a una gran ciutat on es va gastar tots [totj] els dinés/.

Valencià apitxat[modifica | modifica el codi]

(Benaguasil)[modifica | modifica el codi]

/Un home només tenia dos fillx. El més txobe digué a son pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: és precís que puga anar-me'n a bore món. Partixca'ls seus béns i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", digué'l pare, "com bullgues, eres un roín i seràs castigat". I en acabant aubrigué un calaix, partí'ls seus béns i ne feu dos partx. Uns dies después, el roín se n'anà del poble molt ufà i sinse dir adiós a ningú. Trabessà moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i arribà a una gran ciutat on se gastà tots els dinés/.

(Nord de la Ribera Alta)[modifica | modifica el codi]

/Un home només tenia dos fillx. El més txobe li digué/va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: és precís que puga anar-me'n a bore món. Partixca'ls seus béns i done'm lo que me toque" "Ai, fill meu", digué'l pare, "com bullgues, eres roín i seràs castigat. I en acabant/endespués/después aurí/va aurir un caixó, partí/va partir els seus béns i en feu dos parts. Uns dies después, el roín se n'anà del poble ben pagat i sinse dir-li adéu/adiós a ningú. Atrabessà/va atrabessar moltes terres ermes, moltx boscos i moltx rius, i arribà a una gran ciutat aon se gastà/va gastar totx els dinés/.

S'utilitza indistintament el pretèrit perfet simple i els compostos - va dir/digué - alternant-los normalment si apareix més d'un verb en el mateix temps en una mateixa oració. Exemple: Aní a ta casa a primera hora i me va fer tocar a la porta hasta que aixigué/així
(DEL VERB EIXIR, SORTIR)

Valencià meridional[modifica | modifica el codi]

(Castelló de la Ribera, ...)[modifica | modifica el codi]

/Un home només tenia dos fills. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que em toco". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I després va aurir un caixó, va partir els seus béns i va fer dos parts. Uns dies després, el roín se'n va anar del poble molt content i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mols rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els dinés/.

(Albaida, Canals, ...)[modifica | modifica el codi]

/Un home només tenia dos fills. El més jove li va dir a son pare: "Lla és horo que siga'l meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que em toco". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I després va obrir un caixó, va partir els seus béns i va fer dos parts. Uns dies després, el roín se'n va anar del poble mol(t) content i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els dinés/.

(La Marina)[modifica | modifica el codi]

/Un home només/domés tenia dos fills. El més dʒove li va dir a son pare: "Ias horO/hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga (a)nà(r)-me'n a vore món. Partixca e(l)s seus béns i done'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I después/encamant/andespués va obrir un caixó/caxó, va partir e(l)s seus béns i en va fer dos parts. Uns dies después, el roín se'n va anar del poble mol(t) desvanit/debellit i sense dir adéu/adiós/res a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i va ribar a una gran ciutat on es va gastar to(t)s e(l)s dinés/.

Valencià alacantí[modifica | modifica el codi]

(Novelda)[modifica | modifica el codi]

/Un home només tenia dos fillx. El més tjove va dí a sun pare: "Ia és hora que siga el meu pròpit amo i que tinga dinés: és mesté que puga anà-me'n i vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", va dí (e)l pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I después va ubrí un ca(i)xó, va partir se seus béns i va fé dos parts. Uns dies después, el roín se'n va anà del poble mol devanit i sense dí adiós a ningú. Va travessar moltes terres ermeres, mol(t)s de bosques i mol(t)s de rius, i va arribar a una gran ciudat on es va gastà tots es dinés/.

(Elx)[modifica | modifica el codi]

/Un home només/domés tenia dos filltx. El més tjove li digué a son pare: "Ia és hòrò que siga el meu pròpit amo i que tinga monetes: és precís/menester que puga anâ-me'n i vore món. Partixca se seus béns i done-me lo que me toque/la meua part". "Ai, fill meu", digué el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I endempués/después obrigué un caxó, partí se seus béns i en feu dos parts. En passar uns dies, el roín se n'anà del poble molt devanit/ufanós/campante i sense despeî-se/dir adéu/dir res a dengú/ningú. Travessà moltes terres en (g)uaret, bastant de bosc i bastant de riu, i arribà a una gran ciutat aon se gastà tots es dinés/.

Entre les generacions més joves s'escampa el perifràstic. Entre parlants ancians de ciutat i en totes les generacions de les pedanies més meridionals del Camp d'Elx s'empra el simple, fins i tot en la primera persona: "aní", "fiu". Entre els parlants de ciutat, és molt habitual emprar tant el perifràstic com el simple en una mateixa conversa. Les formes més normatives són les més habituals entre les generacions més joves. Hi ha vacil·lacions vocàliques abundoses entre els parlants ancians tradicionals: només/numés; dengú/dingú. El ieisme s'escampa molt entre els joves i el betacisme s'escampa menys.

(Crevillent)[modifica | modifica el codi]

/Un home només tenia dos fills. El més dʒove li va dí a sun pare: "Ia és hora que siga'l meu pròpit amo i que tinga dinés: és precís que puga anà-me-ne i vore món. Partixca es seus béns i done-me lo que me toque". "Ai, fill meu", va dí'l pare, "com vuigues, eres roín i seràs castigat". I después va obrí un caxó, va partí es seus béns i va fé dos parts. Uns dies después, el roín se'n va anà del poble molt content i sinse dí adéu/res a ningú. Va travessà moltes terres ermes, molt de bosc i molt de riu, i va aplegà/llegà a una gran ciutat on se va gastà tots es dinés/.

Bloc oriental[modifica | modifica el codi]

Català central (Barcelona)[modifica | modifica el codi]

/Un hòma numés/dumés tania dós fills. Al més jóba li ba di al/an al séu para: "Ia éz hòra ca sigui'l méu pròpi amu i ca tingui cèntims; ma n'hé [ma n'haig] d'anà (a) bèura món. Partiu la bòstra harència i dunèu-ma'l ca'm tòqui". "Ai, fill méu", ba dí'l para, "còm bulguis; étz un dulén i Déu at/ta castigarà". I dasprés ba ubrí un cala(i)x, ba partí la séba harència i an ba fé duas/dugas pars. Al cap d'uns quants dies, al dulén sa'n ba nà dal pòbbla mól tibat i sénsa dí adéu a ningú. Ba trabassà molta tèrra èrma, móls bòscuz i móls rius, i ba arribà a[n] una gran ciutat ón/ónta/auón ba gastà tótz als cèntims/.

Català central (Vic)[modifica | modifica el codi]

/Un hòma numés/(tan) sols/solament tania dós fills. Al més jóba ba di al séu para: "Ja éz/èz hòra ca sigui'l méu pròpi amu i ca tingui cèntims; ma n'hé [ma n'haig] d'anà bèura món. Partiu la bòstr'harència i dunèu-ma'l ca'm tòqui". "Ai, fill méu", ba dí'l para, "còm bulguis; étz dulén i Déu at castigarà". I dasprés ba ubrí un calax, ba partí la séb'harència i an ba fé duas/dugas pars. A(l) cap d'uns quans/qons dias, al dulén sa'n ba 'nà dal pòbbla/pòpla mól tibat i sènsa dí adéu a ningú. Ba trabassà molta tèrr'èrma, móls bòscuz i móls rius, i ba 'rribà (a) una gran ciutat ón ba despendre tótz als cèntims/.

Parlar salat (Empordà)[modifica | modifica el codi]

/Un homa numés/dumés tania dos fils al [as] més joba ba di al seu para: ja ès hóra ca sigui'l meu própi amu i ca tingui cèntims: ma n'he [ma n'haig] d'anà bèura món. Partiu la bostr'haréncia i dunèu-ma lu ca ma (el cam/lu cam) toqui. "Ai, fill méu", ba di'l para, "com bulguis; ets dulén i Déu ta castigarà. I dasprés ba ubrí un calax i ba partí la seu'aréncia i na va fé [va fen'na] dugas parts. A(l) cap d'uns qons dias al dulen ba nàssan [sa'n ba 'nà] del popla mol tibat i sènsa dí adéu a ningú. Ba trabassá molta terr'erma, mols de boscuz i móls de rius, i ba'rribà'nuna gran ciutat unta se va gastà tots el (es) cèntims/.

(Segons la zona (franja de Palafrugell, Mont-ras i Begur) s'utilitza l'article salat o no.)

Mallorquí (Campos)[modifica | modifica el codi]

/Un homo domés tenia dos fills. Es mé(s) jove va dir (a) son pare: "Ja és hora que sigui es meu propi amo i que tengui dobbés; és necessari que me'n pugui anar a veure món. Partiu es vostros béns i donau-me lo que me toqui." "Ai, fill meu", va dir son pare, "com vulguis; ets dolent i seràs castigat". I llavò va obrir un cala(i)x, va partí et(s) seu(s) béns i en va fé dues pars. Un(s) dies después [as cap d'un(s) dies], es dolent se'n va (a)ná des pobble tot gojós i sense dí 'dios a ningú. Va travessá mol(ts) d'ermassos, mol(ts) de bòts i mol(ts) de rius i va (a)rribà (a) una gran ciutat on va gastà tots es dobbés/.

Eivissenc[modifica | modifica el codi]

/Un home dumés tenia dos fiis. És més jove va dí (a) sum pare: "Ia's hora que siga's meu propi amu i que tenga sous; és necessari que me'n puga 'ná i vore món. Partiu es vostrus béns i dunau-me lu ca'm toqui." "Ai, fii meu", va dí sum pare, "com vulguis; ets dulén i seràs castigat". I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí's seus béns i en va fé dos parts. Uns dies después [as cap d'uns dies], es dulen se'n va 'ná des pobble tot gujós i sense dí 'diós a ningú. Va travessá mols d'ermassus, mols de boscus i mols de rius i va 'rribá a una gran ciutat on va gastá tots se sous/.

Rossellonès (entre parentèsis les variants de Font-Romeu)

/ un ome numés taniya dus filx. Al més djuba digé al seu para : "Ja's ora ca sigui el meu pròpi mestre i ca tengui dinés. Despartiu als bostras béns i duneu-ma (dunau-mé) lu ca'm toca. "Ai, fill meu ", digué'l para","cum bulguis, ets dulén i saras castigat. "Alezoras ba ubri un kalax, desparti als seus béns i en fagué duès pars. Qualcas dias dasprés al dulén s'en anà dal bilatge força gujús i sènsa dir adiu a ningú. Trabassà forç' armassus, boscus i força rius i-arribà en una gran ciutat un guastà tuts als seus dinés./