divendres, 29 de setembre del 2017

divendres, 29 de setembre de 2017

L'accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré                comitè               mossèn               cafè                     aprèn
entén                   puré                       ale                         pagès                    imprès
irlandès               cinquè                  nomes                 entès                    també
consomé             congres               gairebé                faré                       interes
aixo                       ressò                     boirós                  afició                   ambdós
espòs                   presó                    arros                     coto                      refós
exclòs                   allò                        però                      sinó                      curiós
talòs                      gloriós                 repòs                    difós                     inclòs

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet                      colliu                     demà                    permís                 aniran
algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis
aixi                         crostó                   votació                 anireu                  Ferran
proces                 respon                    cigró                      campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem                deies                    telefon                           dèbil                     rèiem
escrivia                orígens                parlàvem                      orfe                       fessin
xerif                      llapis                     avisaven                       nuvol                    diguéssiu
fèieu                     cantàveu             fenomen                        sortíeu                  cérvol


4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiosa              patiria                   trajectòria                   mengessin
artilleria             pólvora               Letònia                 policia                           càmera
acadèmia           església               pertinent              feréstega                      origen
      palauet          hostilitat             ciència                  exigua                            dolcìssima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei              olimpíades         diòptria                xassís                      elit
xandall              medul·la             víking                    rèptil                     període
atmosfera          intèrfon            pneumònia          termòstat             tulipa
isòbara               míssil                  futbol                     tèxtil                    omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, però nomes recordo que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’ultim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb estupidesa pretensió que li poguessin resoldre el problema. Nespres de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però nomes li ho sembla, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veié aixi que obri els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tórtora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Sal man Rudiste va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referencia a un suposat afegitó fet pel profeta Muhammad a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l'Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

efa els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Sal man Rudiste va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referencia a un suposat afegitó fet pel profeta Muhammad a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.


La vida després de Déu

dimarts, 26 de setembre del 2017

DIMARTS, 26 DE SETEMBRE DE 2017

La llibertat

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.
      
                      1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.
El nin tenia un ocell el qual u tenia tot,però el nin trobava que li faltava qualque cosa,un dia decidí deixar-lo lliure,però,l'ocell va tenir uns inconvenients,un dels quals implicava a el moix de la beina...i va decidir tornar a la seva gavia.
                      2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? 
L'ocell,quan surt de la gavia no sabia que fer,doncs mai havia estat lliure,un moix li va atacar i li costava volar,
                      3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 
No,un ocell engabiat simbolitza la no-llibertat,per que esta tancat
                      4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta
si,es normal perque te una casa menjar i aigo.Si no l'aguessin tancat,l'ocell preferiria no estar tancat.Si també es trasllada al món humà,per exemple en el cas de fer una hipoteca,casar-se.

La llibertat

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda) Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge n...

dilluns, 25 de setembre del 2017

        
                                                                 Un poco de mi 


        Mi nombre es Eddie López,nací en Paraguay pero llevo viviendo en Mallorca unos 14 años.
Ahora estoy en un módulo de ofimatica,o como todo el mundo lo conoce,una formación profesional bàsica(FPB)

        En mis ratos libres suelo tocar la guitarra o jugar a videojuegos,y si hace buen dia me voy dar una vuelta haciendo Paddle Surf,partiendo así desde el puerto(en la colonia de Sant Jordi),y acabando en la playa de És Carbó.Támbien me gusta leer,suelo leer libros de terror psicologico o de lovecraft,entre los escritores de libros,me gustan mucho Dan Brown,Javier Sierra,Tolkien...